Nadia Barkate, Anna Bunting-Branch, Laia Estruch, Alba Feito, Blanca Gracia, Blanca G. Terán, Caterina Almirall

7 de Juny al 15 Juliol 2019

inauguració 19H. 7 de Juny de 2019,

BOMBON PROJECTS, Trafalgar 45, local 3, 08010 Barcelona

Hi ha punts en l’univers que sense tenir un cos físic exerceixen un efecte sobre nosaltres, són focus d’energia astrològica que no tenen massa però sí una força gravitacional obscura. És el cas de l’apogeu i el perigeu lunar, els moments en els que, al llarg de l’el·lipse que dibuixa l’òrbita de la lluna al voltant de la terra, aquesta es troba en els seus extrems. L’apogeu és el moment en que la lluna és més lluny de la terra; el perigeu el moment en que és més a prop. El proper perigeu coincideix amb el 7 de Juny de 2019, el dia de la inauguració d’aquesta exposició.

Aquests punts matemàtics buits en l’òrbita el·líptica de la lluna, sense cos celeste, no tenen tampoc cap llum. Des de l’astrologia aquesta foscor s’interpreta com una àrea obscura de la consciència que no ens és del tot accessible, i es dóna a cadascun una interpretació segons el focus que presenten en l’el·lipse. És el cas de Lilith també anomenada la Lluna Negra, o el del perigeu associat a la figura del déu clàssic Príap. La posició de Príap i Lilith ens revelen aspectes relacionats amb els nostres desitjos ocults i allò que descontrolem o reprimim. Representen els racons més remots de la nostra psique, la sexualitat i també la fertilitat i el desig de contacte amb la terra.

La nit del cos és una exposició col·lectiva que parteix d’un treball des del desig, entès com el desig d’un altre món a la recerca d’altres formes de coneixement. Com els punts que malgrat ser invisibles en l’espai, ens travessen i ens afecten, les obres de les artistes treballen des d’allò més instintiu i visceral, des d’un llenguatge tàctil, gestual, intuïtiu, que apel·la als sentits més que a les idees. Exploren llenguatges que impliquen el gest, el tacte, el cos i l’observació de la influència de forces invisibles sobre aquest. Parlen de la creació artística com una pràctica de coneixement compartit, explorant la capacitat de les imatges de parlar, tocar i afectar des d’allò visceral.

---

Existen puntos en el universo que sin tener un cuerpo físico ejercen un efecto sobre nosotros, son focos de energía astrológica que no tienen masa pero sí una fuerza gravitacional oscura. Es el caso del apogeo y el perigeo lunar, los momentos en los que, a lo largo de la elipse que dibuja la órbita de la luna alrededor de la tierra, esta se encuentra en sus extremos. El apogeo es el momento en que la luna está más lejos de la tierra; el perigeo el momento en que está más cerca. El próximo perigeo coincide con el 7 de Junio ​​de 2019, el día de la inauguración de esta exposición.

Estos puntos matemáticos vacíos en la órbita elíptica de la luna, sin cuerpo celeste, no tienen tampoco ninguna luz. Desde la astrología esta oscuridad se interpreta como un área oscura de la conciencia que no nos es del todo accesible, y se da a cada uno una interpretación según el foco que presentan en la elipse. Es el caso de Lilith también llamada la Luna Negra, o el del perigeo asociado a la figura del dios clásico Príapo. La posición de Príapo y Lilith nos revelan aspectos relacionados con nuestros deseos ocultos y aquello que descontrolamos o reprimimos. Representan los rincones más remotos de nuestra psique, la sexualidad y la fertilidad y el deseo de contacto con la tierra.

La noche del cuerpo es una exposición colectiva que parte de un trabajo desde el deseo, entendido como el deseo de otro mundo que busca de otras formas de conocimiento. Como esos puntos, que a pesar de ser invisibles en el espacio, nos atraviesan y nos afectan, las obras de las artistas trabajan desde lo más instintivo y visceral, desde un lenguaje táctil, gestual, intuitivo, que apela a los sentidos más que a las ideas. Exploran lenguajes que implican el gesto, el tacto, el cuerpo y la observación de la influencia de fuerzas invisibles sobre este. Hablan de la creación artística como una práctica de conocimiento compartido, explorando la capacidad de las imágenes de hablar, tocar y afectar desde lo visceral.